S'han fallat els WCA-2012. Jo estic encara molt lluny de tots aquests mestres formatgers, molt lluny. Tant que a l'únic concurs que m'atreviria a presentar-me és al Concurs de formatges de la Llémena, encara per convocar...
Entre els premiats d'enguany, hi ha un or per a Mas Rovira, or i plata per a Casa Mateu i un super-or per a Formatges Camps (enhorabona Carlota, Clara i Robert!). També estan premiats, amb receptes clàssiques, formatges d'Almassora i les Alqueríes.
M'agraden els concursos on el formatge no competeix amb altres sino amb ú mateix, fins assolir la nota que li suposarà un or, plata o bronze. No es desmereixen uns per la qualitat dels altres si no que tots els que s'ho mereixen surten recompensats. De retruc, el consumidor exigent no haurà d'anar a buscar l'or a, posem per cas, Sud Africa, i podrà abastir-se de productes locals.
Un altre aspecte que m'ha encuriosit és com en aquest concurs es barregen tots, els industrials i els artesans, des de les formatgeries més petites fins a l'Entrepinares o el Garcia Baquero, todos juegan!
Total, que m'he entretingut a veure l'origen dels premiats. Que cadascú tregui conclusions, però està clar que, com als masters de natació, només es pot dir que els guanyadors són els millors de entre els que s'han presentat. És l'únic que m'expicaria, a mi, que els francesos només representin un 3% dels premiats i que de portuguesos només hi hagi dos.
En definitiva, 55 Super Gold, 145 Gold, 256 Silveri, 286 Bronze. Super Gold? On està el Platinum?! I qui vulgui més info, fins i tot fer una tèsis en probabilitat i estadística, que es miri la definició de categories.
