Gruyère d'hiver

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (6é dia)

Santa Maria de Besora – Sant Feliu de Pallerols

50 km / 1250 metres de pujada / IBP 98

Les muntanyes d’aquesta banda del Prepirineu estan farcides de vaca bruna, però farcides-farcides. Em comenten que té a veure en part amb les subvencions. Penso doncs que a veure si s’acaben i es posen vaques més per la producció i no tant per la subvenció. I posats a produir, que produeixin llet que amb vaca bruna ben bé es fan formatges de pasta cuita per allà als Alps, i dels mes preuats. Al Ripollés s’hi podria, al Vidranés que travesso aquest matí, també. 

Faig camins careners cap a Ciuret. Acabo enfangat fins als turmells i els pinyons en camins de fageda, un altre cop un camí que suposadament planeja, requereix una bona dosi d’esforç per empènyer bici i alforges. 

A Ciuret trobo en Jaume, qui molt cordialment m’ensenya el ramat de 80 cabres i la formatgeria. Em convida a tastar el Moreu i el Masover, els primers formatges d’aquesta nova formatgeria situada en un entorn idíl·lic del Vidranés.

El Masover (làctica) i el Moreu (enzimàtica).

Darrers ‘repechons’ i la baixada a Collfred et porta, si els frens aguanten, a la Vall d’en Bas. D’aquí, pel carrilet, en un moment hi som al Claperol, de Sant Feliu de Pallerols, on acaba aquesta recomanable ruta i on es fan postres i formatges de llet ecològica.

La baixada de Collfred té, també, unes vistes precioses.

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (5é dia)

Santuari de La Quar – Santa Maria de Besora

61 km / 1670 metres de pujada / IBP 124

La intensitat mitjana de trànsit en el conjunt de carreteres i pistes que vaig deixant enrere des del ja llunyà pantà de Camarasa és, segons els meus càlculs, de entre 1 i 0 vehicles/hora. 100% Prepirineu. A vegades és normal que així sigui, quan perdo el track i començo a baixar, amb les alforges fregant els boixos, alguna trialera. Avui m’ha passat tres cops, així que ull amb el fitxer de gps, entre La Quar i la Riera de Merlés, entre Boatella i Cal Senalla i, també, si ho feu de pujada, entre Cal Mercadal i la Tremolosa.

Alpens

En qualsevol cas això ja és ‘tope’ Ripollés i és un plaer recórrer els camins entre prats de pastura, rouredes i pinedes de rajolet. Aquí es podria fer bona llet de vaca... a veure si amb l’auge de les formatgeries artesanes i l’anunciada fi de la ramaderia subvencionada...

A primers de la tarda arribo a la formatgeria Pujol-Orra. Gaudeixo de la conversa amb en Josep, que m'explica el maneig del seu ramat i la seva visió del camp i els formatges. És una explotació ecològica, d’on surt part de la llet per a la meva pasta cuita.

En Josep i dues Simental com les que vol reconvertir el ramat

No crec que sigui autosuggestió si dic que aquí les vaques es veuen més contentes i manyagues que a les explotacions intensives, sembla una obvietat però cal remarcar-ho, hi ha força diferència.

Els formatges de Pujol-Orra, madurant.

Formatge madurat de llet crua de vaca, de 10 mesos, super bo.

Llavors baixada ben maca cap a Sora, on passo sense pena ni glòria per la nova formatgeria de Mas Rovira. No hi són. Si que tinc ocasió de saludar al senyor Rovira “pare”, que no és formatger ni ‘molt de formatges’. En explicar-li perquè faig una ruta seguint formatgeries em transmet la seva preocupació per l’aparició de tantes noves formatgeries (¿?).

Passat Montesquiu, escullo per a dormir uns pradells a sobre el parc del castell, pels camins de muntanya que menen a Santa Maria de Besora. Abans però, sopar d’homenatge amb postres làctics del Lladré i concertino de gamarús, mussol, grills, reinetes, tòtil, esquelles i enganyapastors solista.

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (3r dia)

Oliana – Sant Llorenç de Morunys

49 km / 1530 metres de pujada / IBP 109

Al matí, mentre les bromes s’aixequen, fem la visita a la Formatgeria l'Oliva, amb l'Aina i l'Arnau, els formatgers. Treballen amb la llet d’un ramat de cabres d’un poble veí, de raça alpina, i és que aquí ja fa massa fred per a les cabres murcianes.

La ruta en bici comença doncs una mica tard, enfilant una pista costeruda cap al Coll Pregon, per tal d’evitar la carretera asfaltada de la Valldan. 

I un cop allà, ara sí, 38 quilòmetres d’asfalt que tot i que al mapa semblava planejar, acaba afegint 600 metres de desnivell als 900 pujats fins al Coll Pregon. No hi ha massa alternatives a aquesta llarga tirada d’asfalt, i en tot cas comporten un increment mooolt elevat de metres de pujada que ni les cames ni la costella m’aconsellen temptar. Això sí, les vistes són espectaculars. I els llocs, Cambrils, Oden... Arribo a Sant Llorenç de Morunys mort, cansat com una xufa!

Trobo a Clara al seu obrador de la formatgeria Valette, posant a quallar la llet de d’ovella de Corroncui per fer els seus Puit i Farcell.

Puit blanc, rústic i rentat a la cambra de maduració

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (1r dia)

De la primera volta ciclo-formatgera van quedar unes quantes formatgeries pendents. Aprofitant una finestra de bon temps d'aquesta primavera plujosa hi faig una escapada. Del pantà de Camarasa fins a la Garrotxa, per visitar mitja dotzena d'obradors artesans en mitja dotzena de dies, petites grans vacances.

Aquest pont separa un cap de setmana de totes unes vacances

Embassament de Camarasa – Tòrrec

36 km / 1180 metres de pujada / IBP 100

Aquest cop, assumint la baixa forma física després d’un hivern intensament formatger, m’he plantejat evitar corriols i dreceres. Un cop decidit això començo per un corriol rocallós i a estones costerut, per creuar de Camarasa a Alós de Balaguer. 

Això sí, les vistes paguen la pena.

A Alòs, on el camí torna a travessar vastos conreus, la primavera també es troba en ple apogeu. Un pica-soques blau grimpa per la pollancreda a la riba del Segre, i tot el camí de pujada cap a Clua és una catifa a banda i banda de sempreviva.

Abans d’arribar a Clua, coca de recapte per dinar a l’ermita de Sant Bartomeu, envoltada de freixes. I a Clua havent dinat.

Arribant a Clua

La formatgeria està tancada. Mala sort, però s’ha d’entendre que és diumenge i hora de dinar.

Continuo cap a Vilanova de Meià, entre rossinyols, oriols i algun que altre cucut reial. Fregant amb els pedals fileres i fileres de roselles a banda i banda del camí. Allà hi ha la Formatgeria de Tòrrec.

A Vilanova trobo a la Montse emmotllant la seva quallada làctica, parsimoniosa. El ramat, de 100 cabres murciano-granadines, és a Tòrrec, però l’obrador està ubicat en l’antic escorxador del poble, reconvertit en formatgeria.

La Montse, emmotllant amb culleró

 

Parlem de les ventures i desventures del formatger artesà de llet crua i ens fem una merescuda cerveseta a la terrassa amb vistes del Casal Municipal.

Feta la visita, i amb un deliciós formatge seu al sarró, cap a Tòrrec, plantant tenda abans d’arribar-hi. La nit sota una noguera vora el riu de Tòrrec, entre els grills i els rossinyols calents.

Maridatge 1

La impaciencia mana i amb 10 dies de maduració fem un primer tast dels formatges de quallada làctica. El formatge apunta maneres i el maridatge molt bo. Cervesa de clementines, artesana i de Borriana per al primer fruit d'un Vila-realenc en la diàspora.

Filtre verd per a la depuració de xerigot

La gent de l'IAEDEN, amb el seu projecte de custòdia agrària, col·laborant amb Mas Marcé en la construcció d'un filtre verd per la depuració d'aigües grises i xerigot. S'haurà de visitar.

Aquest diumenge dia 2 de setembre el grup de voluntaris de Custòdia agrària de l’Empordà ha realitzat una jornada de treball a Mas Mercè de Siurana, on han col·laborat en la construcció d’un filtre verd.

Les jornades s’engloben en el marc de la campanya “Un paisatge que alimenta” que du a terme el GOB Menorca amb col·laboració del IAEDEN. Aquest projecte que te com objectiu la col·laboració i promoció de les finques compromeses amb el paisatge empordanès i que desenvolupen una activitat agrària ambientalment sostenible.

Els treballs realitzats han consistit en la plantació i adequació d’una bassa/filtre verd que recull d’aigües pluvials procedents dels patis d’allotjament d’ovella de l’explotació Mas Mercè. Amb la construcció d’aquests filtre verd es preveu depurar les aigües brutes, per poder-les reutilitzar pel reg a la pròpia finca. Els treballs realitzats han estat projectats i supervisats gràcies a l’empresa Naturalea, especialista amb la construcció de filtres verds.

La jornada de treball va acabar amb la visita a les instal·lacions de la granja Mas Mercè i el tast dels productes de la mateixa finca.

Per mes informació:

http://agroterritori-iaeden.blogspot.com.es/

http://www.masmarce.com/ca/

Tot llest

Com l'ovació que s'emporta el darrer en creuar la meta d'un marató, aquest és l'homenatge que ha rebut el paquet de Sogebul, contenidor de 'lo últim' que ens mancava per acabar d'equipar la formatgeria.

Ja tenim aquí els cercles de morbier que ens faran de motllo en un dels formatges, ja tenim la 'baguette a retirer', ja tenim l'informe inicial per al registre sanitari, ja tenim la llet lligada (que miraré d'explicar aviat) i ja tenim unes ganes de començar que no es poden aguantar!

Fent formatges a la Vall d'Abondance

Promoció dels formatges de pastor

Gràcies al Bloc de formatges m'assabento de l'aparició dels formatges de pastor a la tele, que lliga en certa mesura amb l'anterior post.

A part de, claroestá, recolzar la seva promoció i difusió, em quedo amb el cop sec del formatge de Meranges sobre la taula i com aquest és l'únic que sap reconèixer la presentadora, que els menja tots els caps de setmana.

M'ha quedat una pregunta, quin grau de pastura hauria de disfrutar el bestiar per entrar en aquesta categoria?

El 'fenómenu' Montbrú

A Girona s'han celebrat festes patronals i el primer cap de setmana, com tots els anys, el centre s'omple de fires i firetes, Fira d'Artesania, Fira del Llibre Vell i Nou, Fira del Mineral i l'Artesania, Fira d'Alimentació Artesana. Artesà, Artesà, Artesà.

Un amic, que sap de les meves aficions, em comenta que està ple de parades de formatges i em demana si Montbrú és una agrupació de productors artesans ja que li va sorprendre el gran nombre de parades sota aquest nom...

Aprofito una estona i me'n hi vaig a passejar. Montbrú batia tots els rècords, vaig comptar no menys de 5 parades sota la marca de la casa o inclús altres 'franquicies'. I ben 'especialitzats', venia formatges de búfala de l'Empordà, gruyere, stilton... 

També hi havia altres parades, de revenda de formatges, una especialitzada en formatges francesos... I entre tot aquest 'batiburrillo' làctic, amb una estètica més de mercat setmanal que de fira medieval, Molí de la Llavina, Mas Llandrich...

Tot plegat m'ha fet pensar en la compareixença d'Acrefa a la comissió d'agricultura del Parlament, minut sis!

Formatgers de cap de setmana

Durant el periple del Fromage à vélo vaig passar vora Tuixent però ni l'hora ni les cames em van demanar acabar d'arribar-hi. Ara me n'he adonat que tanmateix no hagués trobat ningú en aquesta formatgeria, ja que és -un nou tipus per a mi- una formatgeria de cap de setmana. El darrer diumenge, aprofitant una bicicletada al voltant del Pedraforca, l'he pogut visitar.

La formatgeria és en una caseta al bell mig de Tuixent

En Joan Campillo i la seva companya (era ella qui amablement em va atendre i que em faig la idea que es deu dir Sílvia) viuen vora Igualada i pugen a la seva segona residència els caps de setmana. Abans però, passen per la Seu d'Urgell i compren llet d'ovella que transformen, crua, en un respectable serrat d'ovella. Deixo un parell de fotos per que us en feu una idea.

La formatgeria és petita, i aquí es pot veure la producció setmanal del dissabte (hi vaig passar diumenge)

Sílvia, aquest és en Deli.
Deli, aquest és el serrat d'ovella Sílvia.

Fromage à veló! - Onzé dia - Viliella - La Molina

11é dia - 01/06/2011 - Viliella - La Molina
53 km - 1380 metres de pujada - IBP 101

Avui és l'últim dia de visitar formatgeries, a la Vall de Meranges i a la plana ceretana.

Primer, aprofito que sóc a Viliella per, sense perdre massa cota acostar-me a Girul, on hi ha la formatgeria Vall de Meranges.

Viliella, mirador de la Llosa i el Cadí

Tot el camí cap a Talltendre ofereix unes vistes espectaculars al Cadí,
i et posa a l'abast de la ma un bon grapat de camasecs amb els que sopar...

Després d'una bona pedalada, per cert de Orden a Eller un corriol costerut i no ciclable del pujada, arribo a Meranges a l'hora de dinar. Havent dinat acabo de fer el quilòmetre que resta fins a Girul amb la sort de trobar a la formatgera, una noia molt simpàtica que em mostra el seu obrador.

Obrador actual, amb formatges orejant-se

I la quallada de la llet del matí emmotllada i premsant-se

Serrats d'ovella a la cambra de maduració

Estan ampliant les instal·lacions, això serà l'obrador i les cambres.

La propera sala de munyir, el salt quantitatiu serà gran en
comparació a les instal·lacions actuals

Per un moment em vaig espantar, però no, a la de la dreta no la munyeixen

El ramat és barrejat, amb ovelles de diferents races. Aquí una assaf,
d'origen israelià i molt productiva.

I aquí una xisqueta

 I de la Vall de Meranges baixo cap a la plana ceretana per visitar el Molí de Ger, una explotació de vaques on un dels fills, en Pere Pujol, fa tres anys que ha muntat una formatgeria que apunta maneres.

En plena plana vaig haver de pedalar de valent per la forta tramuntana.

Les mides de la premsa donen idea de la mida de les instal·lacions,
no s'hi han posat per poc.

Tanc de salmorra amb peces de Puigpedrós salant-se

Cambra de maduració, Puigpedrós de diferents mides

Acabada una altra dura jornada de turisme formatger, enfilo cap a la collada de Toses. La meva intenció inicial eren unes pistes forestals que, sortint de Queixans, em permetrien passar la nit en una zona de prats del Pla de les Forques, proper a la collada. La tramuntana i la previsió meteo, amb possibles nevades per sobre els 1500 metres, em fan entrar en raó i busco 'posada' a la Molina.