De la primera volta ciclo-formatgera van quedar unes quantes formatgeries pendents. Aprofitant una finestra de bon temps d'aquesta primavera plujosa hi faig una escapada. Del pantà de Camarasa fins a la Garrotxa, per visitar mitja dotzena d'obradors artesans en mitja dotzena de dies, petites grans vacances.
Aquest pont separa un cap de setmana de totes unes vacances
36 km / 1180 metres de pujada / IBP 100
Aquest cop, assumint la baixa forma física després d’un hivern intensament formatger, m’he plantejat evitar corriols i dreceres. Un cop decidit això començo per un corriol rocallós i a estones costerut, per creuar de Camarasa a Alós de Balaguer.
Això sí, les vistes paguen la pena.
A Alòs, on el camí torna a travessar vastos conreus, la primavera també es troba en ple apogeu. Un pica-soques blau grimpa per la pollancreda a la riba del Segre, i tot el camí de pujada cap a Clua és una catifa a banda i banda de sempreviva.
Abans d’arribar a Clua, coca de recapte per dinar a l’ermita de Sant Bartomeu, envoltada de freixes. I a Clua havent dinat.
Arribant a Clua
La formatgeria està tancada. Mala sort, però s’ha d’entendre que és diumenge i hora de dinar.
Continuo cap a Vilanova de Meià, entre rossinyols, oriols i algun que altre cucut reial. Fregant amb els pedals fileres i fileres de roselles a banda i banda del camí. Allà hi ha la Formatgeria de Tòrrec.
La Montse, emmotllant amb culleró
Parlem de les ventures i desventures del formatger artesà de llet crua i ens fem una merescuda cerveseta a la terrassa amb vistes del Casal Municipal.
Feta la visita, i amb un deliciós formatge seu al sarró, cap a Tòrrec, plantant tenda abans d’arribar-hi. La nit sota una noguera vora el riu de Tòrrec, entre els grills i els rossinyols calents.
Wooow!!!! Això que no estàs en forma no cola, quin primer dia!! I quina primavera, llàstima que no pengis olors al blog...
ResponEliminaPablo!
ResponEliminacelebro aquesta nova edició ciclo-formatgera i si a més hi poses unes notes ornitològiques, per mi ja és lo màxim!!!
Fins aviat