En Jim Stillwagon ens parlava dels formatges anti-ikea per il·lustrar-nos aquelles perles del territori que, en quan a sabors i aromes, 'no tenen res de definit'. Aquells formatges artesans on es barregen els adjectius que van més enllà del cuir i l'humus en la paleta organolèptica del catador de formatges. Ell defèn que la manca d'un lèxic ampli per al tast formatger es deu a que moltes de les sensacions en assaborir-los, i em refereixo als anti-ikea, evoquen mots tabú quan de menjar és del que es parla.
En aquest context, i en el d’un dinarot de formatgers a cavall del Montseny i les Guilleries, s’acaba de celebrar el I Concurs de Rampoïnes Formatgeres.
Els avesats –i valents- formatgers han catat i valorat aquelles peces que romanien en els racons més indòmits i pagans de les caves i coves de maduració.
En algun racó de les entranyes del Montseny...
Passats de voltes, amb contaminacions creuades, habitats o simplement ningunejats a mig elaborar i de resultat dubtós. Alguns boníssims i d’altres millor per oblidar...
El guanyador de entre els més bons, un formatge-tupí, de llet crua d’ovella i coagulació làctica. Sorprenentment havia fet una mena de segona fermentació i feia gust ben bé de tupí, fort!
El guanyador era un pur ‘teatre de la mort’.
L’excés de llevats en un formatge que hauria d’haver estat cendrat va fer merèixer a aquest rull de cabra el primer guardó de la categoria dels pitjors dels pitjors...
Aquest només li va agradar a les Musca domestica
Un formatge llanut ja no és 'lo últim', ara es porten els formages 'ovella', directament.
I també formatges desqualificats, com el ‘munster’ de llet crua de cabra, creació fortuita d'una de le més joves promeses del principat. Assolia gairebé la perfecció i per això forçosament va ser exclòs de les votacions...