divendres, 27 de juliol del 2012
dimecres, 27 de juny del 2012
diumenge, 3 de juny del 2012
divendres, 1 de juny del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
dissabte, 28 d’abril del 2012
Lactium 2012
Un dels organitzadors em va veure fent un tast de blaus a l'alimentaria i va pensar, si aquest és capaç de sofrir tal concentració de roqueforti a la pituitaria, serà sofert per tastar 20 manxegos.
Com a resum de la jornada i resultats, mireu, si voleu, el bloc de formatges
Accediu a l'àlbum ací
dijous, 1 de març del 2012
Chaudron en cuivre
Dos anys després d'estrenar aquest bloc em trobo tot just ara immers en la gincama dels materials. Al curs ens van explicar que una formatgeria artesansal 'com deu mana' ens pujaria a uns 60.000 o 80.000 euros d'inversió. Com que de moment ho vull fer 'per a afició' miro d'aconseguir tots els materials seguint dues premises, que em resultin econòmics i que a la llarga puguin formar part d'una instal·lació legalitzable.
I amb això de legalitzable, si els formatgers artesans catalans no estiguessin per la feina i divaguessin amb la ploma segur que correrien reguers de tinta. Para muestra un boton, el de la següent foto. Por cien pesetas, diganme cuantos preceptos legales incumpliria esta digna quesera si pretendiese emigrar del alpage y trasladar la producción a la piel del toro?
I amb això de legalitzable, si els formatgers artesans catalans no estiguessin per la feina i divaguessin amb la ploma segur que correrien reguers de tinta. Para muestra un boton, el de la següent foto. Por cien pesetas, diganme cuantos preceptos legales incumpliria esta digna quesera si pretendiese emigrar del alpage y trasladar la producción a la piel del toro?
La qüestió és que servidor provarà de fer formatges de pasta cuita, però entre tots els obstacles de la cursa prefereixo ja d'entrada estalviar-me la cara d'un possible veterinari front a un calder d'aram. Decidit això, només cal inclinar-se per acer inoxidable 304 o 316. I mentre em decideixo, m'embaladeixo amb els que ni 304, ni 306 ni mandangues.
dimecres, 30 de novembre del 2011
Promoció dels formatges de pastor
Gràcies al Bloc de formatges m'assabento de l'aparició dels formatges de pastor a la tele, que lliga en certa mesura amb l'anterior post.
A part de, claroestá, recolzar la seva promoció i difusió, em quedo amb el cop sec del formatge de Meranges sobre la taula i com aquest és l'únic que sap reconèixer la presentadora, que els menja tots els caps de setmana.
A part de, claroestá, recolzar la seva promoció i difusió, em quedo amb el cop sec del formatge de Meranges sobre la taula i com aquest és l'únic que sap reconèixer la presentadora, que els menja tots els caps de setmana.
M'ha quedat una pregunta, quin grau de pastura hauria de disfrutar el bestiar per entrar en aquesta categoria?
dilluns, 7 de novembre del 2011
El 'fenómenu' Montbrú
A Girona s'han celebrat festes patronals i el primer cap de setmana, com tots els anys, el centre s'omple de fires i firetes, Fira d'Artesania, Fira del Llibre Vell i Nou, Fira del Mineral i l'Artesania, Fira d'Alimentació Artesana. Artesà, Artesà, Artesà.
Un amic, que sap de les meves aficions, em comenta que està ple de parades de formatges i em demana si Montbrú és una agrupació de productors artesans ja que li va sorprendre el gran nombre de parades sota aquest nom...
Aprofito una estona i me'n hi vaig a passejar. Montbrú batia tots els rècords, vaig comptar no menys de 5 parades sota la marca de la casa o inclús altres 'franquicies'. I ben 'especialitzats', venia formatges de búfala de l'Empordà, gruyere, stilton...
També hi havia altres parades, de revenda de formatges, una especialitzada en formatges francesos... I entre tot aquest 'batiburrillo' làctic, amb una estètica més de mercat setmanal que de fira medieval, Molí de la Llavina, Mas Llandrich...
Tot plegat m'ha fet pensar en la compareixença d'Acrefa a la comissió d'agricultura del Parlament, minut sis!
diumenge, 6 de novembre del 2011
Sudoest peninsular
De vacances per Extremadura i l'Alentejo a primers d'una tardor que ha estat plenament estival.
Les tortes extremenyes ja les coneixiem, la DOP de los Ibores no, en una comarca extremenya singular.
Però de tots els formatges que hem anat tastant, el més sorprenents han estat els de l'Alentejo, formatgets petits, molts de pastor i amb llet crua.
Les tortes extremenyes ja les coneixiem, la DOP de los Ibores no, en una comarca extremenya singular.
Però de tots els formatges que hem anat tastant, el més sorprenents han estat els de l'Alentejo, formatgets petits, molts de pastor i amb llet crua.
Més o menys curats, de vaca, ovella o cabra amb els quals pots composar un bon botí com el de la foto.
De Serpa, Nisa, Evora... D'entre ells em quedo amb l'Azeitão, una mini-torta ben liquada, ben petita i exquisita!
dilluns, 5 de setembre del 2011
A cheese philosophy
Fragment de classe magistral d'en Jim Stillwaggon, cheese, sexe, death and madness!
Quant au fromage, le langage réuni dans les lexiques ci-dessus constitue essentiellement un langage de spécialistes. Plus généralement, en société, les amateurs de fromage se confinent à quelques murmures ou grognements pour exprimer leur plaisir. Personne n’attend, ni ne sollicite des réactions plus explicites.
Alors, c’est quoi qui nous cloue le bec lorsqu’on goûte un bon fromage? Les caves, sombres et humides, des moisis, des mildieux, des champignons à foison. La lessive négligée, un vestiaire de sportifs pubères, des processus digestifs et des fermentations viscérales, des odeurs de bouc ou de cycle menstruel .... Bref, les fromages nous rappellent des lieux douteux, peu savoureux, dans la nature, mais aussi à l’intérieur de nos propres organismes. Et avec tout ça ... on l’aime. Le fromage semble nous emmener dans les territoires de l’imaginaire autrement interdit : la mort, et la sexualité. Et en approchant la mort et la sexualité en une seule expérience très séduisante, le fromage opère une érotisation de la mort, le rend palpable et même goûteux. Pas étonnant qu’on se taise!
Jim Stillwaggon
dimarts, 26 de juliol del 2011
Era hormatgèra
En paral·lel a la revifalla de formatgeries i formatges que hi ha els darrers anys, també creix el nombre d'afeccionats que provenim d'altres camps i que volem fer alguna que altra 'capea' en l'art del quall i la quallada.
Aquí el blog de Era Hormatgèra, una altra que també vol penjar els informes i posar-se les botes...
Mireia, sèm amb tu!
Aquí el blog de Era Hormatgèra, una altra que també vol penjar els informes i posar-se les botes...
Mireia, sèm amb tu!
dimarts, 12 de juliol del 2011
Formatgers de cap de setmana
Durant el periple del Fromage à vélo vaig passar vora Tuixent però ni l'hora ni les cames em van demanar acabar d'arribar-hi. Ara me n'he adonat que tanmateix no hagués trobat ningú en aquesta formatgeria, ja que és -un nou tipus per a mi- una formatgeria de cap de setmana. El darrer diumenge, aprofitant una bicicletada al voltant del Pedraforca, l'he pogut visitar.
 |
| La formatgeria és en una caseta al bell mig de Tuixent |
En Joan Campillo i la seva companya (era ella qui amablement em va atendre i que em faig la idea que es deu dir Sílvia) viuen vora Igualada i pugen a la seva segona residència els caps de setmana. Abans però, passen per la Seu d'Urgell i compren llet d'ovella que transformen, crua, en un respectable serrat d'ovella. Deixo un parell de fotos per que us en feu una idea.
 |
| La formatgeria és petita, i aquí es pot veure la producció setmanal del dissabte (hi vaig passar diumenge) |
 |
| Sílvia, aquest és en Deli. Deli, aquest és el serrat d'ovella Sílvia. |
dilluns, 20 de juny del 2011
Fromage à veló! - Dotzé i tretzé dies - La Molina - Sant Andreu de Porreres - Sant Martí de Llémena
Em faltava penjar la tornada fins a casa, que no m'he quedat a viure a la Molina. En aquestes jornades no he visitat més formatgeries però els paisatges de tornada, Ripollès i Garrotxa, mereixen aquest post final del Fromage à veló!
12é dia - 02/06/2011 - La Molina - Sant Andreu de Porreres
65 km - 1595 metres de pujada - IBP 115
12é dia - 02/06/2011 - La Molina - Sant Andreu de Porreres
65 km - 1595 metres de pujada - IBP 115
 |
| Malgrat que fer nit a la Molina no ha estat el més bucòlic del viatge, les vistes al Pirineu que es lleva tot enfarinat em fan pensar que ja ha estat bé buscar aixopluc. |
 |
| La Collada Verda, topònim que en aquesta època de l'any no pot estar més ben trobat, fosforito era! |
 |
| El Talló (a la dreta). I love Alta Garrotxa! |
 |
| Passaré la nit a Sant Andreu de Porreres, al bellmig d'una Vall del Bac emboscada |
13é dia - 03/06/2011 - Sant Andreu de Porreres - Sant Martí de Llémena
48 km - 940 metres de pujada - IBP 70
El temps encara inestable i les ganes d'arribar a casa fan que no m'entretingui gaire per la garrotxa i busco drecera cap a la Llémena. Tindré temps no obstant de fer un 'brunch' de platillo a l'Hostal dels Ossos i encara punxar per darrera vegada.
 |
| El volcans donen la benvinguda a la capçalera de la Llémena vinguent d'Olot, el de Fontpobra i el de Can Tià |
 |
| A tothom que li agradi molt el formatge, molt la natura i no li importi gaire suar i patir a les pujades li recomano mooooooooooolt aquesta ruta! Salut! |
dimarts, 14 de juny del 2011
Fromage à veló! - Onzé dia - Viliella - La Molina
11é dia - 01/06/2011 - Viliella - La Molina
53 km - 1380 metres de pujada - IBP 101
Avui és l'últim dia de visitar formatgeries, a la Vall de Meranges i a la plana ceretana.
Primer, aprofito que sóc a Viliella per, sense perdre massa cota acostar-me a Girul, on hi ha la formatgeria Vall de Meranges.
Després d'una bona pedalada, per cert de Orden a Eller un corriol costerut i no ciclable del pujada, arribo a Meranges a l'hora de dinar. Havent dinat acabo de fer el quilòmetre que resta fins a Girul amb la sort de trobar a la formatgera, una noia molt simpàtica que em mostra el seu obrador.
I de la Vall de Meranges baixo cap a la plana ceretana per visitar el Molí de Ger, una explotació de vaques on un dels fills, en Pere Pujol, fa tres anys que ha muntat una formatgeria que apunta maneres.
Acabada una altra dura jornada de turisme formatger, enfilo cap a la collada de Toses. La meva intenció inicial eren unes pistes forestals que, sortint de Queixans, em permetrien passar la nit en una zona de prats del Pla de les Forques, proper a la collada. La tramuntana i la previsió meteo, amb possibles nevades per sobre els 1500 metres, em fan entrar en raó i busco 'posada' a la Molina.
53 km - 1380 metres de pujada - IBP 101
Avui és l'últim dia de visitar formatgeries, a la Vall de Meranges i a la plana ceretana.
Primer, aprofito que sóc a Viliella per, sense perdre massa cota acostar-me a Girul, on hi ha la formatgeria Vall de Meranges.
 |
| Viliella, mirador de la Llosa i el Cadí |
 |
| Tot el camí cap a Talltendre ofereix unes vistes espectaculars al Cadí, i et posa a l'abast de la ma un bon grapat de camasecs amb els que sopar... |
 |
| Obrador actual, amb formatges orejant-se |
 |
| I la quallada de la llet del matí emmotllada i premsant-se |
 |
| Serrats d'ovella a la cambra de maduració |
 |
| Estan ampliant les instal·lacions, això serà l'obrador i les cambres. |
 |
| La propera sala de munyir, el salt quantitatiu serà gran en comparació a les instal·lacions actuals |
 |
| Per un moment em vaig espantar, però no, a la de la dreta no la munyeixen |
 |
| El ramat és barrejat, amb ovelles de diferents races. Aquí una assaf, d'origen israelià i molt productiva. |
 |
| I aquí una xisqueta |
 |
| En plena plana vaig haver de pedalar de valent per la forta tramuntana. |
 |
| Les mides de la premsa donen idea de la mida de les instal·lacions, no s'hi han posat per poc. |
 |
| Tanc de salmorra amb peces de Puigpedrós salant-se |
 |
| Cambra de maduració, Puigpedrós de diferents mides |
Acabada una altra dura jornada de turisme formatger, enfilo cap a la collada de Toses. La meva intenció inicial eren unes pistes forestals que, sortint de Queixans, em permetrien passar la nit en una zona de prats del Pla de les Forques, proper a la collada. La tramuntana i la previsió meteo, amb possibles nevades per sobre els 1500 metres, em fan entrar en raó i busco 'posada' a la Molina.
diumenge, 12 de juny del 2011
Fromage à vélo! - Desé dia - Mare de Deu de Boscalt - Viliella
10é dia - 31/06/2011 - Mare de Deu de Boscalt - Viliella
38 km - 1340 metres de pujada - IBP 87
38 km - 1340 metres de pujada - IBP 87
Del Cadí a la Vall de la Llosa tot passant per una de les formatgeries ja clàssiques del Pirineu, Formatges Baridà de Bar, on en Xesco Buscallà fa formatge tranquil.
 |
| Les vistes des del meu recer eren tan imponents que no em va fer mandra aixecar-me a les sis per veure com es feia de dia. |
Es fa de dia sota els cingles, una curta baixada fins a Arseguel on encara no s'han tret les lleganyes i altre cop cap a amunt per guanyar el Coll de Jou que mena a Bar.
 |
| A Arseguel no us presenteu abans de les 10 del matí que no trobareu qui us faci un cafetó o us vengui un xusco de pa. |
 |
| El poble de Bar m'ha sorprès per la seva rusticitat i autenticitat. |
 |
| Com a totes les formatgeries de pastor, on tenen ramat propi, és fàcil trobar-los qualsevol dia de l'any. |
 |
| En Xesco, el formatger i pastor, a l'obrador. Elabora una quallada làctica que, em va sorprendre, premsa tal qual fos una quallada enzimàtica. |
 |
| Ala formatgeria Baridà es fa formatge de la primavera a la tardor, amb cabres de raça alpina que són munyides a ma, pot ser siga un cas únic. |
I un cop feta la visita -i comprat una mica de formatge- faig via cap a Viliella, un dels pobles més alts del Pirineu. El desnivell que cal afrontar m'obliga a prendre forces amb una sobredosi de panadons del forn de Martinet.
I a Viliella faig parada i fonda a Cal Tià, restaurant molt recomanable que porten la Marta i l'Avi.
dissabte, 11 de juny del 2011
Fromage à vélo! - Nové dia - Comes de Rubió - Mare de Deu de Boscalt
9é dia - Comes de Rubió - Mare de Deu de Boscalt
57 km - 1380 km de pujada - IBP 84
La ruta i la formatgeria que visito aquesta jornada fa que sigui un gran gran dia! De les Comes de Rubió a Castellbó i de Castellbó a Adrall, on visito la Formatgeria Mas d'Eroles, no sense abans esmorzar a l'Estanc uns lleugerets peus de porc...
Veient a en Salvador Maura u diria que és l'hereu d'una llarga dinastia de formatgers urgellencs. Res més lluny de la realitat ja que aquest illenc fa 'només' 10 anys que fa formatge. Però deu n'hi do! Des d'un serrat d'ovella escandalós fins a adaptacions de receptes italianes com la que elaborava aquest dia. Un repertori de 12 formatges de llets crues de vaca del propi mas i d'ovella de Corroncui. Aquí les fotos del dia:
57 km - 1380 km de pujada - IBP 84
La ruta i la formatgeria que visito aquesta jornada fa que sigui un gran gran dia! De les Comes de Rubió a Castellbó i de Castellbó a Adrall, on visito la Formatgeria Mas d'Eroles, no sense abans esmorzar a l'Estanc uns lleugerets peus de porc...
Veient a en Salvador Maura u diria que és l'hereu d'una llarga dinastia de formatgers urgellencs. Res més lluny de la realitat ja que aquest illenc fa 'només' 10 anys que fa formatge. Però deu n'hi do! Des d'un serrat d'ovella escandalós fins a adaptacions de receptes italianes com la que elaborava aquest dia. Un repertori de 12 formatges de llets crues de vaca del propi mas i d'ovella de Corroncui. Aquí les fotos del dia:
 |
| El dia comença humit i continuarà amb ruixats a mig matí i al vespre. |
 |
| Església de Castellbó |
 |
| El Mas d'Eroles es troba a l'entrada d'Adrall pel sud |
 |
| Un mas vell amb una formatgeria als baixos i un tresor al soterrani |
 |
| Les vaques del mas, frisones, donen llet per a la cooperativa Cadí i per a la formatgeria |
 |
| Cuba de cuallat en el moment d'escalfat i remenat de la quallada ja tallada, sinéresis! |
 |
| La premsa |
 |
| Emmotllat i escorregut de la quallada |
 |
| Salat en tanc de salmorra |
 |
| Després de l'oreig comença la maduració |
 |
| Petit tresor |
 |
| Els drets són formatges blaus |
 |
| El gran tresor, una antiga cava de vi condicionada com a cava de formatges |
 |
| Exercit de Serrats de Corroncui |
 |
| I desrprés de la genial visita al Mas d'Eroles, btt pel nord del Cadí, amb passos tan singulars com aquesta tartera, deu n'hi do! |
 |
| Fins a arribar a Santa Maria de Boscalt on passaré la nit, un lloc brutal. |
 |
| Al peu de les canals del Cadí, 'una imagen vale mas...' |
 |
| I sort, una marquesina turística em dona aixopluc en una nit de pluja |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)