No pots agafar un brie i treure-li la crosta perquè això només ho pot fer un desgraciat! M. Martinez · Dibuix: Toni Llobet

dijous, 1 de març del 2012

Chaudron en cuivre

Dos anys després d'estrenar aquest bloc em trobo tot just ara immers en la gincama dels materials. Al curs ens van explicar que una formatgeria artesansal 'com deu mana' ens pujaria a uns 60.000 o 80.000 euros d'inversió. Com que de moment ho vull fer 'per a afició' miro d'aconseguir tots els materials seguint dues premises, que em resultin econòmics i que a la llarga puguin formar part d'una instal·lació legalitzable.

I amb això de legalitzable, si els formatgers artesans catalans no estiguessin per la feina i divaguessin amb la ploma segur que correrien reguers de tinta. Para muestra un boton, el de la següent foto. Por cien pesetas, diganme cuantos preceptos legales incumpliria esta digna quesera si pretendiese emigrar del alpage y trasladar la producción a la piel del toro?
La qüestió és que servidor provarà de fer formatges de pasta cuita, però entre tots els obstacles de la cursa prefereixo ja d'entrada estalviar-me la cara d'un possible veterinari front a un calder d'aram. Decidit això, només cal inclinar-se per acer inoxidable 304 o 316. I mentre em decideixo, m'embaladeixo amb els que ni 304, ni 306 ni mandangues.




Publicat per a

4 comentaris:

  1. Albert Campsolinas5 de març del 2012, a les 11:53

    Hola
    No fa massa temps vaig descobrir aquest bloc, em va agradar molt tota la part del fromages à veló tot i que crec que he acabat llegint-me'l tot. Jo també he provat d'obtenir algun "derivat làctic" i és que de moment no ho puc anomenar de cap altra manera... amb menys coneixements i d'una manera encara més casolana, seguiré experimentant i buscant coneixements, tant en aquest bloc com en d'altres llocs a la xarxa.
    A casa, l'àvia feia formatges amb la llet de les nostres vaques, però jo era massa jovenot i no hi parava atenció. Ara que m'he interessat per aquest tema, ja no hi són ni les vaques ni l'àvia...
    Salutacions des de l'Albera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pablo5 de març del 2012, a les 14:21

      L'avia més difícil, però les vaques ja tornaran si t'ho proposes.
      Per cert, tinc un amic mirarà d'analitzar la llet de les vaques fagines, per saber que tal resultarien per a formatges, a veure que en surt. Si es fan formatges exquisits d'ovella ripollesa, per què no de vaca de l'Albera?

      Elimina
    2. Albert Campsolinas5 de març del 2012, a les 14:45

      Hola Pablo
      L'idea de les Vaques de l'Albera em sembla molt original, però ho veig difícil per varies raons, però vaja, res és impossible.
      Conec algun propietari i també tinc un recull de bibliografia sobre la raça, tot i que no recordo si hi havia algun estudi sobre la llet, diria que no...
      Si t'interessa t'ho puc mirar.

      Elimina
  2. Xeic5 d’abril del 2012, a les 14:00

    Pablo t'animo a seguir "lluitant" per fer formatges, i quan mes legal ho vulgues fer...pitjor, es massa pasta. T'ho diu un que fa mes de tres anys que hi va detras...
    Be ens anem parlant i et felicito per la feina feta!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)