No pots agafar un brie i treure-li la crosta perquè això només ho pot fer un desgraciat! M. Martinez · Dibuix: Toni Llobet

dimecres, 30 de novembre de 2011

Promoció dels formatges de pastor

Gràcies al Bloc de formatges m'assabento de l'aparició dels formatges de pastor a la tele, que lliga en certa mesura amb l'anterior post.

A part de, claroestá, recolzar la seva promoció i difusió, em quedo amb el cop sec del formatge de Meranges sobre la taula i com aquest és l'únic que sap reconèixer la presentadora, que els menja tots els caps de setmana.

M'ha quedat una pregunta, quin grau de pastura hauria de disfrutar el bestiar per entrar en aquesta categoria?





dilluns, 7 de novembre de 2011

El 'fenómenu' Montbrú

A Girona s'han celebrat festes patronals i el primer cap de setmana, com tots els anys, el centre s'omple de fires i firetes, Fira d'Artesania, Fira del Llibre Vell i Nou, Fira del Mineral i l'Artesania, Fira d'Alimentació Artesana. Artesà, Artesà, Artesà.

Un amic, que sap de les meves aficions, em comenta que està ple de parades de formatges i em demana si Montbrú és una agrupació de productors artesans ja que li va sorprendre el gran nombre de parades sota aquest nom...


Aprofito una estona i me'n hi vaig a passejar. Montbrú batia tots els rècords, vaig comptar no menys de 5 parades sota la marca de la casa o inclús altres 'franquicies'. I ben 'especialitzats', venia formatges de búfala de l'Empordà, gruyere, stilton... 


També hi havia altres parades, de revenda de formatges, una especialitzada en formatges francesos... I entre tot aquest 'batiburrillo' làctic, amb una estètica més de mercat setmanal que de fira medieval, Molí de la Llavina, Mas Llandrich...


Tot plegat m'ha fet pensar en la compareixença d'Acrefa a la comissió d'agricultura del Parlament, minut sis!

video


diumenge, 6 de novembre de 2011

Sudoest peninsular

De vacances per Extremadura i l'Alentejo a primers d'una tardor que ha estat plenament estival.

Les tortes extremenyes ja les coneixiem, la DOP de los Ibores no, en una comarca extremenya singular.

Però de tots els formatges que hem anat tastant, el més sorprenents han estat els de l'Alentejo, formatgets petits, molts de pastor i amb llet crua.


Més o menys curats, de vaca, ovella o cabra amb els quals pots composar un bon botí com el de la foto.

De Serpa, Nisa, Evora... D'entre ells em quedo amb l'Azeitão, una mini-torta ben liquada, ben petita i exquisita!  

dilluns, 5 de setembre de 2011

A cheese philosophy

Fragment de classe magistral d'en Jim Stillwaggon, cheese, sexe, death and madness!



Quant au fromage, le langage réuni dans les lexiques ci-dessus constitue essentiellement un langage de spécialistes.  Plus généralement, en société, les amateurs de fromage se confinent à quelques murmures ou grognements pour exprimer leur plaisir.  Personne n’attend, ni ne sollicite des réactions plus explicites.

Alors, c’est quoi qui nous cloue le bec lorsqu’on goûte un bon fromage?  Les caves, sombres et humides, des moisis, des mildieux, des champignons à foison.  La lessive négligée, un vestiaire de sportifs pubères, des processus digestifs et des fermentations viscérales, des odeurs de bouc ou de cycle menstruel .... Bref, les fromages nous rappellent des lieux douteux, peu savoureux, dans la nature, mais aussi à l’intérieur de nos propres organismes.  Et avec tout ça ... on l’aime.  Le fromage semble nous emmener dans les territoires de l’imaginaire autrement interdit : la mort, et la sexualité.  Et en approchant la mort et la sexualité en une seule expérience très séduisante, le fromage opère une érotisation de la mort, le rend palpable et même goûteux.  Pas étonnant qu’on se taise!

Jim Stillwaggon

dimarts, 26 de juliol de 2011

Era hormatgèra

En paral·lel a la revifalla de formatgeries i formatges que hi ha els darrers anys, també creix el nombre d'afeccionats que provenim d'altres camps i que volem fer alguna que altra 'capea' en l'art del quall i la quallada.

Aquí el blog de Era Hormatgèra, una altra que també vol penjar els informes i posar-se les botes...

Mireia, sèm amb tu!



dimarts, 12 de juliol de 2011

Formatgers de cap de setmana

Durant el periple del Fromage à vélo vaig passar vora Tuixent però ni l'hora ni les cames em van demanar acabar d'arribar-hi. Ara me n'he adonat que tanmateix no hagués trobat ningú en aquesta formatgeria, ja que és -un nou tipus per a mi- una formatgeria de cap de setmana. El darrer diumenge, aprofitant una bicicletada al voltant del Pedraforca, l'he pogut visitar.

La formatgeria és en una caseta al bell mig de Tuixent
En Joan Campillo i la seva companya (era ella qui amablement em va atendre i que em faig la idea que es deu dir Sílvia) viuen vora Igualada i pugen a la seva segona residència els caps de setmana. Abans però, passen per la Seu d'Urgell i compren llet d'ovella que transformen, crua, en un respectable serrat d'ovella. Deixo un parell de fotos per que us en feu una idea.

La formatgeria és petita, i aquí es pot veure la producció setmanal del dissabte (hi vaig passar diumenge)
Sílvia, aquest és en Deli.
Deli, aquest és el serrat d'ovella Sílvia.

dilluns, 20 de juny de 2011

Fromage à veló! - Dotzé i tretzé dies - La Molina - Sant Andreu de Porreres - Sant Martí de Llémena

Em faltava penjar la tornada fins a casa, que no m'he quedat a viure a la Molina. En aquestes jornades no he visitat més formatgeries però els paisatges de tornada, Ripollès i Garrotxa, mereixen aquest post final del Fromage à veló!

12é dia - 02/06/2011 - La Molina - Sant Andreu de Porreres
65 km - 1595 metres de pujada - IBP 115



Malgrat que fer nit a la Molina no ha estat el més bucòlic del viatge, les vistes al Pirineu que es
lleva tot enfarinat em fan pensar que ja ha estat bé buscar aixopluc.
La Collada Verda, topònim que en aquesta època de l'any no pot estar més ben trobat, fosforito era!
El Talló (a la dreta). I love Alta Garrotxa!
Passaré la nit a Sant Andreu de Porreres,
al bellmig d'una Vall del Bac emboscada

13é dia - 03/06/2011 - Sant Andreu de Porreres - Sant Martí de Llémena
48 km - 940 metres de pujada - IBP 70


El temps encara inestable i les ganes d'arribar a casa fan que no m'entretingui gaire per la garrotxa i busco drecera cap a la Llémena. Tindré temps no obstant de fer un 'brunch' de platillo a l'Hostal dels Ossos i encara punxar per darrera vegada.

El volcans donen la benvinguda a la capçalera de la Llémena vinguent d'Olot, el de Fontpobra i el de Can Tià
A tothom que li agradi molt el formatge, molt la natura i no li importi gaire
suar i patir a les pujades li recomano mooooooooooolt aquesta ruta! Salut!

dimarts, 14 de juny de 2011

Fromage à veló! - Onzé dia - Viliella - La Molina

11é dia - 01/06/2011 - Viliella - La Molina
53 km - 1380 metres de pujada - IBP 101


Avui és l'últim dia de visitar formatgeries, a la Vall de Meranges i a la plana ceretana.

Primer, aprofito que sóc a Viliella per, sense perdre massa cota acostar-me a Girul, on hi ha la formatgeria Vall de Meranges.

Viliella, mirador de la Llosa i el Cadí

Tot el camí cap a Talltendre ofereix unes vistes espectaculars al Cadí,
i et posa a l'abast de la ma un bon grapat de camasecs amb els que sopar...
Després d'una bona pedalada, per cert de Orden a Eller un corriol costerut i no ciclable del pujada, arribo a Meranges a l'hora de dinar. Havent dinat acabo de fer el quilòmetre que resta fins a Girul amb la sort de trobar a la formatgera, una noia molt simpàtica que em mostra el seu obrador.

Obrador actual, amb formatges orejant-se
I la quallada de la llet del matí emmotllada i premsant-se
Serrats d'ovella a la cambra de maduració
Estan ampliant les instal·lacions, això serà l'obrador i les cambres.

La propera sala de munyir, el salt quantitatiu serà gran en
comparació a les instal·lacions actuals

Per un moment em vaig espantar, però no, a la de la dreta no la munyeixen
El ramat és barrejat, amb ovelles de diferents races. Aquí una assaf,
d'origen israelià i molt productiva.

I aquí una xisqueta
 I de la Vall de Meranges baixo cap a la plana ceretana per visitar el Molí de Ger, una explotació de vaques on un dels fills, en Pere Pujol, fa tres anys que ha muntat una formatgeria que apunta maneres.

En plena plana vaig haver de pedalar de valent per la forta tramuntana.

Les mides de la premsa donen idea de la mida de les instal·lacions,
no s'hi han posat per poc.
Tanc de salmorra amb peces de Puigpedrós salant-se

Cambra de maduració, Puigpedrós de diferents mides


Acabada una altra dura jornada de turisme formatger, enfilo cap a la collada de Toses. La meva intenció inicial eren unes pistes forestals que, sortint de Queixans, em permetrien passar la nit en una zona de prats del Pla de les Forques, proper a la collada. La tramuntana i la previsió meteo, amb possibles nevades per sobre els 1500 metres, em fan entrar en raó i busco 'posada' a la Molina.

diumenge, 12 de juny de 2011

Fromage à vélo! - Desé dia - Mare de Deu de Boscalt - Viliella

10é dia - 31/06/2011 - Mare de Deu de Boscalt - Viliella
38 km - 1340 metres de pujada - IBP 87


Del Cadí a la Vall de la Llosa tot passant per una de les formatgeries ja clàssiques del Pirineu, Formatges Baridà  de Bar, on en Xesco Buscallà fa formatge tranquil.


Les vistes des del meu recer eren tan imponents que no em va fer mandra aixecar-me a les sis per veure com es feia de dia.
 

Es fa de dia sota els cingles, una curta baixada fins a Arseguel on encara no s'han tret les lleganyes i altre cop cap a amunt per guanyar el Coll de Jou que mena a Bar.

A Arseguel no us presenteu abans de les 10 del matí que no trobareu
qui us faci un cafetó o us vengui un xusco de pa.


El poble de Bar m'ha sorprès per la seva rusticitat i autenticitat.

Com a totes les formatgeries de pastor, on tenen ramat propi, és fàcil
trobar-los qualsevol dia de l'any.

En Xesco, el formatger i pastor, a l'obrador. Elabora una quallada làctica
que, em va sorprendre, premsa tal qual fos una quallada enzimàtica.

Ala formatgeria Baridà es fa formatge de la primavera a la tardor, amb cabres
de raça alpina que són munyides a ma, pot ser siga un cas únic.

I un cop feta la visita -i comprat una mica de formatge- faig via cap a Viliella, un dels pobles més alts del Pirineu. El desnivell que cal afrontar m'obliga a prendre forces amb una sobredosi de panadons del forn de Martinet.


I a Viliella faig parada i fonda a Cal Tià, restaurant molt recomanable que porten la Marta i l'Avi.

dissabte, 11 de juny de 2011

Fromage à vélo! - Nové dia - Comes de Rubió - Mare de Deu de Boscalt

9é dia - Comes de Rubió - Mare de Deu de Boscalt
57 km - 1380 km de pujada - IBP 84


La ruta i la formatgeria que visito aquesta jornada fa que sigui un gran gran dia! De les Comes de Rubió a Castellbó i de Castellbó a Adrall, on visito la Formatgeria Mas d'Eroles, no sense abans esmorzar a l'Estanc uns lleugerets peus de porc...

Veient a en Salvador Maura u diria que és l'hereu d'una llarga dinastia de formatgers urgellencs. Res més lluny de la realitat ja que aquest illenc fa 'només' 10 anys que fa formatge. Però deu n'hi do! Des d'un serrat d'ovella escandalós fins a adaptacions de receptes italianes com la que elaborava aquest dia. Un repertori de 12 formatges de llets crues de vaca del propi mas i d'ovella de Corroncui. Aquí les fotos del dia:

El dia comença humit i continuarà amb ruixats a mig matí i al vespre.
Església de Castellbó

El Mas d'Eroles es troba a l'entrada d'Adrall pel sud

Un mas vell amb una formatgeria als baixos i un tresor al soterrani

Les vaques del mas, frisones, donen llet per a la cooperativa
Cadí i per a la formatgeria

Cuba de cuallat en el moment d'escalfat
i remenat de la quallada ja tallada, sinéresis!

La premsa

Emmotllat i escorregut de la quallada
 
Salat en tanc de salmorra

Després de l'oreig comença la maduració

Petit tresor 
Els drets són formatges blaus
El gran tresor, una antiga cava de vi condicionada com a cava de formatges

Exercit de Serrats de Corroncui

I desrprés de la genial visita al Mas d'Eroles, btt pel nord del Cadí,
amb passos tan singulars com aquesta tartera, deu n'hi do!

Fins a arribar a Santa Maria de Boscalt on passaré la nit, un lloc brutal.

Al peu de les canals del Cadí, 'una imagen vale mas...'
I sort, una marquesina turística em dona aixopluc
en una nit de pluja