No pots agafar un brie i treure-li la crosta perquè això només ho pot fer un desgraciat! M. Martinez · Dibuix: Toni Llobet

divendres, 25 d’octubre de 2013

diumenge, 15 de setembre de 2013

El Baldamòbil

Això és un remolc

Això és un Baldamòbil



El Baldamòbil en acció

dissabte, 14 de setembre de 2013

Cheese shop


dijous, 12 de setembre de 2013

Hurry up!

Tinc el blog abandonat, els aconteixements es precipiten, s'acumulen, i no dóna gaire per a més. Diumenge anirem a la Fira de formatges artesans de Lladó i el gruyere, que estrenem, encara no té nom!!


Així que obrim votacions i finestra de suggerències.

Baldat - En relació al nom de la formatgeria i a com queda l'esquena quan carregues aquestes peces.

Balgrós - El Balda gros...

Pasqual - Ja que no m'han deixat tir-li així al xiquet.

Parret - En homenatge a un amic que menja més que una revolta de riu.


dilluns, 8 de juliol de 2013

Anti-Ikea - I CONCURS DE RAMPOÏNES



En Jim Stillwagon ens parlava dels formatges anti-ikea per il·lustrar-nos aquelles perles del territori que, en quan a sabors i aromes, 'no tenen res de definit'. Aquells formatges artesans on es barregen els adjectius que van més enllà del cuir i l'humus en la paleta organolèptica del catador de formatges. Ell defèn que la manca d'un lèxic ampli per al tast formatger es deu a que moltes de les sensacions en assaborir-los, i em refereixo als anti-ikea, evoquen mots tabú quan de menjar és del que es parla.

En aquest context, i en el d’un dinarot de formatgers a cavall del Montseny i les Guilleries, s’acaba de celebrar el I Concurs de Rampoïnes Formatgeres.

Els avesats –i valents- formatgers han catat i valorat aquelles peces que romanien en els racons més indòmits i pagans de les caves i coves de maduració.

En algun racó de les entranyes del Montseny...

Passats de voltes, amb contaminacions creuades, habitats o simplement ningunejats a mig elaborar i de resultat dubtós. Alguns boníssims i d’altres millor per oblidar...

El guanyador de entre els més bons, un formatge-tupí, de llet crua d’ovella i coagulació làctica. Sorprenentment havia fet una mena de segona fermentació i feia gust ben bé de tupí, fort!

El guanyador era un pur ‘teatre de la mort’.

L’excés de llevats en un formatge que hauria d’haver estat cendrat va fer merèixer a aquest rull de cabra el primer guardó de la categoria dels pitjors dels pitjors...

Aquest només li va agradar a les Musca domestica

Un formatge llanut ja no és 'lo últim', ara es porten els formages 'ovella', directament.

I també formatges desqualificats, com el ‘munster’ de llet crua de cabra, creació fortuita d'una de le més joves promeses del principat. Assolia gairebé la perfecció i per això forçosament va ser exclòs de les votacions...


dimarts, 2 de juliol de 2013

La Fromagerie

A França la paraula formatgeria s'utilitza normalment per a referir-se a l’establiment artesanal o industria alimentaria on es fabriquen formatges. I en canvi la botiga on es venen després els formatges se sol anomenar ‘crèmerie’.

A casa nostra però no tenim una paraula d’ús corrent per a referir-nos a aquest tipus de botigues. I, de fet, a Catalunya es deuen poder comptar amb els dits de les mans les que venen exclusivament formatge. Si m’equivoco digueu-meu.

Noms a banda, al mercat del Lleó de Girona n’han obert una. La noia que ho ha muntat i que t'atén darrere el taulell n'entén un piló. S’hi poden trobar un bon grapat de referències ‘fermier’ i clàssics, munster, saint marcellin, beaufort, banon, epoisses, maroilles, gruyere, comté, cabecou...



He estat xerrant una estona amb ella i li he demanat si li interessaria també vendre formatge artesà local però la venda està dedicada només al formatge de l'altra banda dels Pirineus.

Llàstima, perquè aquesta deu ser l'única parada amb un mostrador de fred estàtic (especial per conservar el formatge sense que s’assequi) i ben segur també de les millors parades on comprar formatges al mercat.


divendres, 21 de juny de 2013

dilluns, 17 de juny de 2013

Gruyère d'hiver

divendres, 14 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (6é dia)

Santa Maria de Besora – Sant Feliu de Pallerols

50 km / 1250 metres de pujada / IBP 98


Les muntanyes d’aquesta banda del Prepirineu estan farcides de vaca bruna, però farcides-farcides. Em comenten que té a veure en part amb les subvencions. Penso doncs que a veure si s’acaben i es posen vaques més per la producció i no tant per la subvenció. I posats a produir, que produeixin llet que amb vaca bruna ben bé es fan formatges de pasta cuita per allà als Alps, i dels mes preuats. Al Ripollés s’hi podria, al Vidranés que travesso aquest matí, també. 

Faig camins careners cap a Ciuret. Acabo enfangat fins als turmells i els pinyons en camins de fageda, un altre cop un camí que suposadament planeja, requereix una bona dosi d’esforç per empènyer bici i alforges. 

A Ciuret trobo en Jaume, qui molt cordialment m’ensenya el ramat de 80 cabres i la formatgeria. Em convida a tastar el Moreu i el Masover, els primers formatges d’aquesta nova formatgeria situada en un entorn idíl·lic del Vidranés.

El Masover (làctica) i el Moreu (enzimàtica).

Darrers ‘repechons’ i la baixada a Collfred et porta, si els frens aguanten, a la Vall d’en Bas. D’aquí, pel carrilet, en un moment hi som al Claperol, de Sant Feliu de Pallerols, on acaba aquesta recomanable ruta i on es fan postres i formatges de llet ecològica.

La baixada de Collfred té, també, unes vistes precioses.

dijous, 13 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (5é dia)

Santuari de La Quar – Santa Maria de Besora

61 km / 1670 metres de pujada / IBP 124


La intensitat mitjana de trànsit en el conjunt de carreteres i pistes que vaig deixant enrere des del ja llunyà pantà de Camarasa és, segons els meus càlculs, de entre 1 i 0 vehicles/hora. 100% Prepirineu. A vegades és normal que així sigui, quan perdo el track i començo a baixar, amb les alforges fregant els boixos, alguna trialera. Avui m’ha passat tres cops, així que ull amb el fitxer de gps, entre La Quar i la Riera de Merlés, entre Boatella i Cal Senalla i, també, si ho feu de pujada, entre Cal Mercadal i la Tremolosa.

Alpens

En qualsevol cas això ja és ‘tope’ Ripollés i és un plaer recórrer els camins entre prats de pastura, rouredes i pinedes de rajolet. Aquí es podria fer bona llet de vaca... a veure si amb l’auge de les formatgeries artesanes i l’anunciada fi de la ramaderia subvencionada...



A primers de la tarda arribo a la formatgeria Pujol-Orra. Gaudeixo de la conversa amb en Josep, que m'explica el maneig del seu ramat i la seva visió del camp i els formatges. És una explotació ecològica, d’on surt part de la llet per a la meva pasta cuita.

En Josep i dues Simental com les que vol reconvertir el ramat


No crec que sigui autosuggestió si dic que aquí les vaques es veuen més contentes i manyagues que a les explotacions intensives, sembla una obvietat però cal remarcar-ho, hi ha força diferència.

Els formatges de Pujol-Orra, madurant.


Formatge madurat de llet crua de vaca, de 10 mesos, super bo.

Llavors baixada ben maca cap a Sora, on passo sense pena ni glòria per la nova formatgeria de Mas Rovira. No hi són. Si que tinc ocasió de saludar al senyor Rovira “pare”, que no és formatger ni ‘molt de formatges’. En explicar-li perquè faig una ruta seguint formatgeries em transmet la seva preocupació per l’aparició de tantes noves formatgeries (¿?).

Passat Montesquiu, escullo per a dormir uns pradells a sobre el parc del castell, pels camins de muntanya que menen a Santa Maria de Besora. Abans però, sopar d’homenatge amb postres làctics del Lladré i concertino de gamarús, mussol, grills, reinetes, tòtil, esquelles i enganyapastors solista.





dimarts, 11 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (4rt dia)

Sant Llorenç de Morunys – Santuari de La Quar

50 km / 1570 metres de pujada / IBP 122


Encara em fa mal la costella! Pedalant encara però alhora de dormir... De Sant Llorenç a Berga i d’allà La Quar. Un altre tip de pedalar amunt i avall que em fa pensar si no seria millor dedicar-me a la cria de llagostes, segur que no et trobes tantes muntanyes pel camí.


M’acomiado d’en Ferran i la Clara molt agraït pel seu acolliment i enfilo cap al Pi de les tres branques , mort el pobre ja.


Berga està de ressaca de la patum, una mica com servidor del Costers del Segre que ens varem beure anit...

Havent dinat cap a La Quar, a veure si em dona temps a arribar abans no comencin les tempestes anunciades que finalment no cauran.

La pujada des del riu Llobregat fins al santuari de La Quar, on dormiré, altre cop esgotadora. Realment començo a pensar que la travessa del Prepirineu és més dura que la que vaig fer al Pirineu, per què aquí es travessen tots els contraforts haguts i per haver, més amunt són ja amples valls pirinenques.

Ara bé, aquí també paga l’esforç arribar-hi, des del santuari de la Quar es veu TOT. Cadí, Pedraforca, Serra d’Ensija, Serra de Queralt, Montserrat, Moianés i Lluçanés, Montseny, Guilleries, Puigsacalm-Bellmunt, Montgrony, Puigmal, Catllaràs...

El santuari de La Quar, encimbellat i amb 360º de vistes

dilluns, 10 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (3r dia)

Oliana – Sant Llorenç de Morunys

49 km / 1530 metres de pujada / IBP 109


Al matí, mentre les bromes s’aixequen, fem la visita a la Formatgeria l'Oliva, amb l'Aina i l'Arnau, els formatgers. Treballen amb la llet d’un ramat de cabres d’un poble veí, de raça alpina, i és que aquí ja fa massa fred per a les cabres murcianes.



La ruta en bici comença doncs una mica tard, enfilant una pista costeruda cap al Coll Pregon, per tal d’evitar la carretera asfaltada de la Valldan. 


I un cop allà, ara sí, 38 quilòmetres d’asfalt que tot i que al mapa semblava planejar, acaba afegint 600 metres de desnivell als 900 pujats fins al Coll Pregon. No hi ha massa alternatives a aquesta llarga tirada d’asfalt, i en tot cas comporten un increment mooolt elevat de metres de pujada que ni les cames ni la costella m’aconsellen temptar. Això sí, les vistes són espectaculars. I els llocs, Cambrils, Oden... Arribo a Sant Llorenç de Morunys mort, cansat com una xufa!

Trobo a Clara al seu obrador de la formatgeria Valette, posant a quallar la llet de d’ovella de Corroncui per fer els seus Puit i Farcell.


Puit blanc, rústic i rentat a la cambra de maduració

diumenge, 9 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (2n dia)

Tòrrec - Oliana

50 km / 1340 metres de pujada / IBP 103




Dormir vora un rierol té tant d’idíl·lic com d’humit. Brrr. Però el camí cap a Montmagastre està ple de pujades i baixades de forma que la calorada arriba aviat, malgrat la boira.

Entre Montmagastre i la cua del pantà de Rialb res a destacar, paisatge monòton i alguna que altra macrogranja de porcs.

I de l’embassament cap amunt per travessar la serra de Sant Marc. Quina matada! Al cap d’amunt de la serra passen diferents carreteres, que si no erres, et porten a Peramola sense una pedalada, i d’allà, a Oliana.
el asfalto me confunde...

Des d’Oliana m’arribo fins a l’Oliva, mas on és la formatgeria de l’Aina i l’Arnau, a poc més d’un quilòmetre del poble. En aquesta curta distància, i pel voral asfaltat, encara tinc temps d’esquedar-me una costella per fer el burro mirant el gps mentre pedalo... Per un moment semblava que aquí s’acabava el viatge.

dissabte, 8 de juny de 2013

Fromage à vélo 2013 - Prepirineu (1r dia)


De la primera volta ciclo-formatgera van quedar unes quantes formatgeries pendents. Aprofitant una finestra de bon temps d'aquesta primavera plujosa hi faig una escapada. Del pantà de Camarasa fins a la Garrotxa, per visitar mitja dotzena d'obradors artesans en mitja dotzena de dies, petites grans vacances.

Aquest pont separa un cap de setmana de totes unes vacances

Embassament de Camarasa – Tòrrec

36 km / 1180 metres de pujada / IBP 100



Aquest cop, assumint la baixa forma física després d’un hivern intensament formatger, m’he plantejat evitar corriols i dreceres. Un cop decidit això començo per un corriol rocallós i a estones costerut, per creuar de Camarasa a Alós de Balaguer. 

Això sí, les vistes paguen la pena.

A Alòs, on el camí torna a travessar vastos conreus, la primavera també es troba en ple apogeu. Un pica-soques blau grimpa per la pollancreda a la riba del Segre, i tot el camí de pujada cap a Clua és una catifa a banda i banda de sempreviva.

Abans d’arribar a Clua, coca de recapte per dinar a l’ermita de Sant Bartomeu, envoltada de freixes. I a Clua havent dinat.
Arribant a Clua

La formatgeria està tancada. Mala sort, però s’ha d’entendre que és diumenge i hora de dinar.

Continuo cap a Vilanova de Meià, entre rossinyols, oriols i algun que altre cucut reial. Fregant amb els pedals fileres i fileres de roselles a banda i banda del camí. Allà hi ha la Formatgeria de Tòrrec.


A Vilanova trobo a la Montse emmotllant la seva quallada làctica, parsimoniosa. El ramat, de 100 cabres murciano-granadines, és a Tòrrec, però l’obrador està ubicat en l’antic escorxador del poble, reconvertit en formatgeria.

La Montse, emmotllant amb culleró

 


Parlem de les ventures i desventures del formatger artesà de llet crua i ens fem una merescuda cerveseta a la terrassa amb vistes del Casal Municipal.

Feta la visita, i amb un deliciós formatge seu al sarró, cap a Tòrrec, plantant tenda abans d’arribar-hi. La nit sota una noguera vora el riu de Tòrrec, entre els grills i els rossinyols calents.