En Jim Stillwagon ens parlava dels formatges anti-ikea per il·lustrar-nos aquelles perles del territori que, en quan a sabors i aromes, 'no tenen res de definit'. Aquells formatges artesans on es barregen els adjectius que van més enllà del cuir i l'humus en la paleta organolèptica del catador de formatges. Ell defèn que la manca d'un lèxic ampli per al tast formatger es deu a que moltes de les sensacions en assaborir-los, i em refereixo als anti-ikea, evoquen mots tabú quan de menjar és del que es parla.
En aquest context, i en el d’un dinarot de formatgers a cavall del Montseny i les Guilleries, s’acaba de celebrar el I Concurs de Rampoïnes Formatgeres.
Els avesats –i valents- formatgers han catat i valorat aquelles peces que romanien en els racons més indòmits i pagans de les caves i coves de maduració.
En algun racó de les entranyes del Montseny...
Passats de voltes, amb contaminacions creuades, habitats o simplement ningunejats a mig elaborar i de resultat dubtós. Alguns boníssims i d’altres millor per oblidar...
El guanyador de entre els més bons, un formatge-tupí, de llet crua d’ovella i coagulació làctica. Sorprenentment havia fet una mena de segona fermentació i feia gust ben bé de tupí, fort!
El guanyador era un pur ‘teatre de la mort’.
L’excés de llevats en un formatge que hauria d’haver estat cendrat va fer merèixer a aquest rull de cabra el primer guardó de la categoria dels pitjors dels pitjors...
Aquest només li va agradar a les Musca domestica
Un formatge llanut ja no és 'lo últim', ara es porten els formages 'ovella', directament.
I també formatges desqualificats, com el ‘munster’ de llet crua de cabra, creació fortuita d'una de le més joves promeses del principat. Assolia gairebé la perfecció i per això forçosament va ser exclòs de les votacions...
Formatges que "no tenen res de definit", de "resultat dubtós", "passats de voltes"...
ResponEliminaCrec que els que faig jo se sentirien ben a gust en aquest concurs...
Salutacions